• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Diumenge, 26 de març

La Veu del País Valencià

CCOO País Valencià

publicitat

Dijous, 17.11.2016 12h30

CCOO PV celebra el reconeixement a l'històric sindicalista Alberto García Esteve


Comentaris Un comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vòte)
carregant Carregant





Aclariment

Els textos de participació no passen per correcció



Dilluns que ve 21 de novembre, a les 19 hores, al carrer Baix, número 17, l'Ajuntament de València honra la memòria d'Alberto García Esteve col·locant una placa commemorativa en la qual era la seua casa, en agraïment a tota una vida de coherència i treball per la justícia. El secretari general de Comissions Obreres del País Valencià també estarà present, acompanyant a la seua família en el breu acte previst.

Alberto García Esteve
Alberto García Esteve (1919-1996) ocupa un lloc destacat en la història de Comissions Obreres i del moviment obrer valencià. Nascut en el si d'una família humil del Barri del Carme de València, des de molt jove va mostrar un ferm compromís republicà. Es va fer comunista en la Guerra Civil i va ser voluntari com a corresponsal de premsa al capdavant de Terol. En acabar la guerra va passar per la Presó Modelo. L'experiència de la presó amb tants represaliats i condemnats a mort de totes les ideologies compromeses amb la defensa de la República va marcar la seua vida. En aquells durs anys de postguerra va conèixer la seua companya de tota una vida, Judith Hernández Torrado, mare de les seues filles Judith, Berenice, Yolanda i Tatiana, i del seu fill Alberto.

En sortir de la presó va abandonar el seu propòsit de dedicar-se a ensenyar història, per considerar que els seus antecedents polítics li vetarien una carrera professional com a docent. Va iniciar la carrera de Dret i va treballar com passant en el despatx del seu defensor d'ofici en el consell de guerra, Evaristo Crespo. En 1955 es va llicenciar i va iniciar l'exercici de l'advocacia. Es va dedicar a tot tipus de causes, amb una habilitat, intel·ligència i valentia admirables i reconegudes per tots. Va ser sempre radicalment coherent en la seua activitat professional i la seua vida personal. Com a comunista menyspreava la propietat privada i estava convençut que mai la justícia burgesa és igual per a tots. El seu temperament casava malament amb les disciplines de partit.

Va destacar molt ràpid en la defensa dels antifranquistes perseguits per la seua lluita política contra la dictadura. Sense distincions sectàries, pensava en aquesta causa que tots mereixien defensa jurídica. Va defensar militants de tots els colors rojos de l'esquerra política. Va intervenir en tots els grans processos de la dictadura a València, encapçalant en molts casos l'organització de la defensa amb altres advocats i advocades compromesos com ell. Així va intervenir, entre unes altres, en la famosa caiguda en 1968 del dirigent comunista Antonio Palomares i 35 activistes de les Comissions Obreres valencianes.

El seu despatx del carrer de l'Almirall va tenir el funcionament cooperatiu característic de l'advocacia antifranquista. Va ser un dels despatxos al qual acudien els afiliats de Comissions Obreres en les seues demandes laborals i Alberto, en celebrar-se el I Congrés del sindicat del País Valencià va rebre el carnet número 1, en reconeixement al seu compromís ferm i sentit amb la causa dels treballadors i les treballadores. Va ser objecte, ell i la seua família, d'amenaces per les autoritats franquistes i el despatx va ser objecte d'atemptats de la ultraderecha valenciana en la Transició. En decidir el sindicat formar gabinets propis de plantilla, Alberto va optar per mantenir la independència del seu despatx. Va ser regidor pel PCE-PCPV al primer Ajuntament de la democràcia a València, en 1979, i membre del Consell Valencià de Cultura.

Va morir en 1996. Era evident que moria una de tantes persones valentes i coherents amb les quals es guardava un deure de memòria i reconeixement. També d'agraïment col·lectiu a la seua família, que va decidir a la seua mort dipositar els expedients de repressió política de l'arxiu d'Alberto en l'arxiu històric de CCOO de València, per a la seua catalogació, posada a la disposició dels investigadors i divulgació. Hem intentat ser fidels a la seua memòria i llegat. En complir-se els cinquanta anys de la fundació de CCOO a València, reiterem aquest compromís.

Moltes gràcies sempre, volgut Alberto

 

Lectures 222 lectures   comentari Un comentari   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

18 de novembre 12.52h

El dilluns hi serem...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Les més llegides

Arxiu




Altres articles