• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dijous, 23 de març

La Veu del País Valencià

Joan Guerola

publicitat

Diumenge, 1.3.2015 21h00

Diaris d'en Bosch 31 - Les creences 5 (pel fred i per Sant Antoni)


Comentaris Comenta-ho    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vòte)
carregant Carregant





Aclariment

Els textos de participació no passen per correcció



Les creences 5 (pel fred i per Sant Antoni)

Joan Guerola               
                                       
All characters appearing in this work are fictitious. Any resemblance to real people, living or dead, is purely coincidental

Cinquena part i última
—Les botifarres són al rebost, no ací. Esteu al cas del que us dic, o no? De deveres que no sembleu filles meues.

Les va informar la mare encara que debades perquè elles ni li van atendre les indicacions.
—Ja m'ho sembla que no m'heu entès —va tornar a dir la mare.
—També fóra cas que aparegueren les monedes —va dir Encarna.
—Que hi ha a dins? —va preguntar Ester.
—A veure, Consol, no ho emboliques més tu ara, eh! Anem per feina, anem per les monedes d’or —diu Encarna.
—Potser són pastissets embolicats —va contestar Consol que ho va mirar per sobre.
—Treu-ne. Me’n menjaré un. Entretant cerquem les monedes —va dir Ester.

Consol començà a treure’n a corre-cuita, els va destapar deixant les coses de qualsevol manera.
—Ostres, les monedes d’or —va exclamar Consol
—No m’ho crec —van dir les altres dues alhora.
—Xe, tot això és d’Esteve. Deixeu-ho on estava —els va dir Pura mentre se’ls hi acostava amb el garrot a la mà i les amenaçava—. Jo em vaig desviure per vosaltres. Us hauria de caure la cara de vergonya: no us fa pena deixar-me sola i delicada.

Una queixa endebades. Es llançaria a perdre l’or. Es faria a banderes l’herència. Ella no comprenia res a la seva edat. Per sort les creences l’ajudaven a estar per damunt del temps.
—No estic gens bé. No vols tindre cura de la mare, Ester? En ma vida he vist res igual, quines filles, senyor!
—No hem vingut per vostè —li va dir a la cara Consol.
—Vostè és queixa sense parar i durarà més que el cul de morter —li va dir Encarna.  

Quan havien agafat les unces i les monedes d’or, Encarna va posar pell morta i va tornar a dir:
—Vinga, anem-se’n.

Semblava que a cap li dolia deixar-la.
—Sí, marxem —va dir Consol sense cap sornegueria.
En un bell en sec van fer una portada. Se’n van anar corrents.
Encara enjorn, la mare sabia que no trobaria ajuda de masovers o bracers. Tot va emmudir de seguida tret d’un estol de teulats. Quan les filles estaven per abandonar el mas, la mare va fer un intent d'invocar la llegenda i en començar a tenir fe en el fet que tot podia succeir, es va escoltar caure pedres de les parets, li van tornar les forces, es va aixecar, va cridar les ovelles que van respondre a la crida, les filles es van espantar en veure's envoltades pel ramat que les van desposseir de l'or i van fugir espantades. En un esforç més, la mare va invocar a la llunyania la tornada de fill des del forat negre, va treure el cap a la porta i va veure de lluny un resplendor, un llum que s'apropava.


Lectures 335 lectures   comentari Comenta-ho   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Altres articles