• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dijous, 23 de març

La Veu del País Valencià

Joan Guerola

publicitat

Dimecres, 3.6.2015 23h15

Diaris d'en Bosch 35 - M'espera la clientela en un dia igual al d'hui 4


Comentaris Comenta-ho    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant





Aclariment

Els textos de participació no passen per correcció



M'espera la clientela en un dia igual al d'hui 4

All characters appearing in this work are fictitious. Any resemblance to real people, living or dead, is purely coincidental


Quarta part

En acabar les postres, el client no mira el mòbil com altres sinó que posa els colzes sobre la taula i entrellaça els dits de les mans sobre els quals recolza la barbeta. Roman com un gat que la persegueix de manera absorbent. Eixa dèria em fa pensar que no deu ser feliç i que no deu tenir res millor a fer. Fa de mal dir fins on vol arribar la caparra, però l’actitud absorbent transporta a una frustració, a una mancança.

Ella abaixa el cap, però l'esquena no la corba gens, i no se sulfura. Inspira amb profunditat amb els ulls tancats, sense esbufegar. Treu l'aire d'una manera perllongada. Repeteix el procés dues voltes. En aixecar el cap, mira els tamborets a la vora de la barra. Que a gust m'asseuria, dedueixo que deu estar xiuxiuejant. Entra en la cuina per comprovar que ja està tot servit la qual cosa, després de tants viatgets, li queda confirmada.

Sense total certesa, de retruc ella s’hi fixa amb un home gras com una mala cosa, que beu i beu sense parar a la terrassa, i que fuma com un carreter, que mai la mira, en deu tenir prou amb la beguda. Prop hi ha una vella que juga a la màquina escurabutxaques i que només ve el dia dos de cada mes. On s'ha vist que es prenga quatre cafès en llet i es gaste dos-cents euros a la màquina.

El menú val nou amb vint i la gent ploriqueja: va, home, si el vi feia gust de ranci...i el peix, uiii el peix. Compte, volen prendre un tallat o un altre xarrup amb els vint cèntims. Per fer baixar el dinar. Marxen amb un somriure, a treballar tres hores i cap a casa. I demà una altra volta les mateixes merdes, la submissió al treball i al dinar.

Continuarà…


Joan Guerola


Lectures 259 lectures   comentari Comenta-ho   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

Perfil

Arxiu




Altres articles